Regeneració
| AIGUA | – Els cicles i l’equilibri dinàmic |
| BIOMES | – Petjada ecològica I capacitat de càrrega |
| ENERGIA | – Necessitats bàsiques |
| TECNOLOGIA | – El creixement i els límits. |
| GOVERNANÇA | – Jo i la comunitat |
| CULTURA | – Patrimonis de la humanitat i de la natura |
| SAVIESA | – Consells tècnics i Saber fer |
| COMPLEXITAT | – Valors socio-ambientals |
| HARMONIA | – Creativitat i Bellesa |
En els apartats a de Arquitectura i Urbanisme us exposem els treballs realitzats, així com els conceptes teoricopràctics relacionats directament a aquestes disciplines, l’arquitectura i el planejament urbà i territorial.
En aquest apartat però, sobre Desenvolupament i Regeneració els exemples dels treballs que hem realitzat i que us exposem son simples, bàsics fins i tot, en canvi però els conceptes que exposem en aquesta pagina son molt més amplis, complexes i ideològics, doncs és aquí on veureu el tarannà i els valors profunds del nostre treball.
AIGUA
La gestió biològica de l’aigua forma part d’entendre el mon, l’univers, la química més elemental, els cicles dels elements. Es per això que desenvolupem, dissenyem, i construïm sistemes de recull d’aigua de pluja, purificació, revitalització, us conscient i bio-depuració de l’aigua.
ELS CICLES I L’EQUILIBRI DINÀMIC
Les cultures orientals tenen un concepte del desenvolupament molt diferent del de les occidentals, de la mateixa manera que les cultures “antàrtiques” difereixen de les tropicals. L’ univers no està quiet, està en evolució, seguint lleis absolutament rígides per crear un caos inimaginable. Como diu el Tao, l’aigua és el líquid de la vida, el líquid més apreciat de l’univers i sempre busca els llocs més baixos. Els humans, amb les seves lleis basades en el poder, els seus valors socials i les seves arcaiques creences religioses, volen progressar, aprofitant-se de les mateixes lleis naturals per al seu propi benefici. Això ens ha portat a grans errors en las desigualtats socials, econòmiques, de gènere i fins i tot racials. Però la historia no perdona i els equilibris es reconstrueixen un dia darrera l’altre… mentre se generen nous desequilibris en altres llocs. El concepte d’equilibri dinàmic es basa en la idea de que aquests desequilibris que sorgeixen una i una altre vegada, degut a la inconsciència o la ignorància humanes, poden re-equilibrar-se senzillament, sense haver de parar o “resetar” el planeta en evolució, sinó comprenent els cicles naturals, sobre tot el cicle de l’aigua neta.
BIOMES
El concepte de Regeneració va uns passos mes endavant del concepte de sostenibilitat. Es tracta de generar espais vius, petits i grans ecosistemes, plantar Hortes,Jardins i boscos sencers, promocionar la vitalitat i fecunditat de la terra. Ja hem plantat hortes a les escoles, perquè puguem sentir d’on venen els nostres aliments, i hem fet estudis d’impacte mostrant com és important tractar bé el sòl, l’aigua, la llum, i tancar el cicle biològic amb compostatge per exemple. Calen hortes, jardins i paisatges amb camps sencers a les ciutats, perquè sense ells no existiren, calen boscos rius i muntanyes per netejar, l’aire, l’aigua i els nutrients naturals.
PETJADA ECOLÒGICA E CAPACITAT DE CARREGA
El nostre planeta te límits materials. Les quantitats de ferro, oxigen, carbono, i tots els elements de la taula periòdica estan en una quantitat determinada. Molts encara pensen que estan a disposició únicament per a la raça humana. Però no, cal que siguin compartits amb els altres esser vius docs és en el conjunt biòtic i abiòtic que la vida prospera.
La quantitat de recursos que la humanitat està utilitzant l’anomenem “petjada ecològica” i ser-ne conscients forma part de determinar la nostre responsabilitat, per a cada un de nosaltres, de les nostres famílies, de les diferents ciutats, i de les diferents cultures, que assumeixen diferents patrons de consum, i de respecte pels recursos naturals. Per un altre cantó sabem que diferents territoris tenen diferents capacitats de generar i mantenir la seva fertilitat, en funció de la radiació solar, del regim de pluges, dels vents, i la massa biòtica en la regió, a aquest concepte l’anomenem «Capacitat de càrrega» del territori, i cal pensar sempre en ajudar-la, per a que sigui més forta i resilient. Aquesta és la funció dels jardins i las hortes urbanes, donar una empenta a la fertilitat i ser capasses de retornar els fruits madurs per a germinar de nou a la terra.
ENERGIA
La ciència i la tecnologia ens descobreixen varies fonts d’energia i sistemes que generen grans intensitats d’energia, observant minimitzar l’us de la resta de recursos naturals.
El bio-climatisme per exemple, simplement aprofita el clima i les constants tèrmiques dels materials passivament. La gravetat que fa ploure i fa córrer l’aigua dels rius. El canvi d’estat: de sòlid a líquid a gas simplement per calor o pressió, i per descomptat la radiació directe, que seca la roba, cuina, il·lumina i ens injecta vitamina D…
Son varis els sistemes en que la natura ens pot entregar energia neta, la termosolar, la fotovoltaica, la hidroelèctrica, i altres tecnologies innovadores que ja apliquem a petita escala.
NECESSITATS BÀSIQUES
Junt amb l’aigua i els aliments l’energia es també una de les necessitats bàsiques. Quan parlem de la petjada ecològica, dels cicles bioquímics, estem parlant de matèria, i aquesta és limitada, si ens mantenim dins el nostre planeta. Però hi ha altres conceptes que no son tant limitats, com l’energia, que principalment ve de la nostre estimada estrella: el Sol, encara que també en rebem de les profunditats del nostre planeta.
Incomprensiblement els governs, formen un entremat de lleis, normes, impostos i dependències econòmiques surreals, recolzats en creadors d’opinió als mitjans de comunicació en massa, per controlar aquesta energia que ens arriba del sol, inicialment per pagar els equips de generació i distribució universal de les energies. Però actualment tenim generadors unifamiliars i unipersonals que ens poden resoldre aquest problema
Tenir les necessitats bàsiques cobertes ens proporcionaria llibertat per al desenvolupament tant individual com col·lectiu.
Es tracta d’una forma de creixement en espiral, on tenir les necessitats bàsiques democratitzades permet la llibertat de creació i creixement personal, i al seu torn aporta millors condicions perquè tothom utilitzi aquesta llibertat per al bé comú.
Però per increïble que sembli, el paradigma de desenvolupament comunista-capitalista de creixement il·limitat no permet actuar segons aquesta possibilitat, retroalimentant-se. Ja sigui perquè només aspira a cobrir les necessitats individuals bàsiques sacrificant la capacitat creativa de l’ésser humà, o bé es designa com a portadora de la llibertat creativa sense retornar els beneficis d’aquesta mateixa llibertat a la comunitat, quedant atrapada en la seva hipocresia.
Avui disposem d’eines tant digitals com d’empoderament grupal que ens permeten superar aquests vells paradigmes.
TECNOLOGIA
Diferents comunitats i diferents ecosistemes creen complexitats diferents, i cadascuna té solucions de desenvolupament que s’adapten als seus recursos, els seus valors i les seves capacitats. El concepte de El terme «Tecnologia Apropiada», es refereix a tecnologies que cada cultura i cada comunitat son capaces de assumir per aprofitar correctament, sense generar diferències socials irreversibles, capaços d’assumir el seu manteniment, així com la responsabilitat de la seva utilització incloent possibles riscos o contaminacions.
Una de les tecnologies apropiades mes extenses en tot el planeta i per a quasi totes les cultures des de temps immemorials es la construcció amb terra, amb totes les seves desenes de versions adaptades a cada clima, substrat natural, i capacitat mecànica: Adob, Tàpia, Terra-palla, entramats com la «quinxa» o el «pau-a-pique», els blocs comprimits estabilitzats, etc… que estem recuperant amb els coneixements tecno-científics que tenim actualment del comportament de la matèria-energia.
EL CREIXEMENT I ELS LÍMITS
El 1972 es va publicar el llibre; “Els límits del creixement”, un estudi realitzat per un grup de científics liderats per Donella i Dennis Meadows. I el 1979 es va publicar la hipòtesi Gaia de James Lovelock i Lynn Margulis, que exposa la teoria que el planeta en el seu conjunt és capaç d’auto-regular les seves constants de temperatura o salinitat dels oceans, entre d’altres.
Finalment, avui, la definició de desenvolupament corre en paral·lel als límits de la petjada ecològica i la capacitat de càrrega de cada regió, el desenvolupament ja no serà aquest desenvolupament sense el límit del paradigma capitalista/comunista.
No podem deixar que es vinculi aquest ritme de consum de les societats modernes a les noves tecnologies, desacreditant les tecnologies antigues. Tota tecnologia, des de la més primitiva fins a l’última generació, com la intel·ligència artificial o el coneixement de l’ADN, s’ha d’utilitzar conscientment per a la sostenibilitat a mitjà i llarg termini, per la regeneració, i no per al benefici immediat i l’obsolescència programada, sense consciencia i valors socio-ambientals.
GOVERNANÇA
Per al desenvolupament conscient de les persones i les comunitats cal acceptar que la nostre societat, així com la pròpia biosfera, son molt complexes. Cal empoderar-se, i l’acte de liderar tant sols podem permetre’l vinculat a transparència dels plans i programes, en el pensament estratègic, amb la participació social assumint la responsabilitat de els seves pròpies decisions, on la correlació entre el valor dels diners en relació a l’esforç, als coneixements i a la experiència, aporti la resolució efectiva dels problemes.
En aquest camp estem implantant processos d’empoderament, de política local, de integració entre els desenvolupament social, i els cicles naturals, i els drets i valors universals.
JO I LA COMUNITAT
Quan obrim els ulls a totes les possibilitats de la complexitat universal, apareixen molts més escenaris, increïbles exemples de bones pràctiques, en cultures subtilment diferents del nostre entorn. En la dialèctica entre jo i la resta del món, incloent-hi la nostra parella, la nostra família i amics, els altres compatriotes culturals i tants grups d’afinitat o rivalitat, veiem el difícil que serà poder equiparar-ho tot en un sol planeta. Entra esser jo amb totes les meves potencialitats, i ser membre d’una comunitat més gran, fins i tot la que anomenem humanitat, entre aquests dos extrems hi ha un laberint. És un laberint unipersonal format per infinites decisions quotidianes, on en molts moments cometem errors, influenciats per l’ego, les creences ancestrals, fins i tot religioses. Errors provinents de la ignorància, i falta de esperit crític, i des-consciència en l’ara i aquí, el únic temps i espai reals. Lectures i ensenyaments de filosofia, psicologia o mística ens ofereixen molt material par a reflexionar sobre aquesta evolució personal-col·lectiva.
CULTURA
A Arquitectura Regenerativa contribuïm amb el nostre saber participant i organitzant cursos, bàsicament en tres esferes: L’arquitectura, el planejament territorial i el desenvolupament. Però no son de cap manera ensenyaments que donin continuïtat al corrent principal d’aquestes matèries. La nostra visió es base en l’arquitectura biomimètica i la bioconstrucció, el planejament ecossistèmic i el desenvolupament regeneratiu. I les metodologies utilitzades es basen en les bones pràctiques, els exemples vitals, o els viatges d’experiència, molt més que no la repetició de models o les teories del anomenats experts.
PATRIMONIS DE LA HUMANITAT I DE LA NATURA
La creació d’una cultura, totes i qualsevol de les diverses cultures del món, està construïda per a enfortir i transmetre els millors valors, els mes importants, els que garanteixen respecte als altres i llibertat individual. Cada cultura atribueix nivells mes o menys alts o baixos als seus principis, però també aquests van essent revisats al llarg de la història, consolidant la identitat de cada poble.
I sigueu conscients d’aquest moment interessant: estem en una època de la humanitat en que ha calgut recuperar la importància de la resta d’essers vius, dels ecosistemes, de l’aigua, del sol, de l’aire… La organització de cursos, els viatges per a conèixer altres cultures, altre bio-regions, que han crescut amb altres valors, altres relacions amb la natura i altres solucions tècniques, avui és bàsic per a cada un de nosaltres. Després d’absorbir tot allò d’important que el bagatge familiar dels nostres pares ens ha deixat, comencem a obrir el cap a nous coneixements, noves experiències, construint la base explosiva de la creativitat.
SAVIESA
Tot-hom sap que un pot demostrar que ha aprés alguna cosa quan és capaç d’explicar-la a una altre persona i que aquesta tercera persona també l’entengui. Aquesta transmissió de saber fa que la comunitat tingui aquest saber de forma natural i col·lectiva. Vet aquí l’ensenyament a les escoles. Una vegada assolit un cert grau de coneixement a l’hora profund, i a l’hora complex, i a l’hora inter-relacional, i a l’hora integrador, hom por considerar-se un bon conseller. Com es valora això? Essencialment es molt difícil peque actualment el biaix polític impera a les grans institucions tant ciutadanes com acadèmiques com empresarials.
Amb tot podem dir-vos que els tècnics de «Arquitectura Regenerativa» ja han format part de varis consells, i continuen fent-ho allà on creim important aportat el nostre saber-fer.
CONSELLS TÈCNICS I SABER FER
No és fàcil parlar de la saviesa. A que en podem dir saviesa? Segons la viquipedista la saviesa és un atribut de l’ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar aquest coneixement en acció. Sorprenentment la definició de salut mental és la de una persona capaç de elaborar un pla de la seva vida i executar-lo. Son definicions ben parelles.
Després d’aquest equilibri total i extern, després de visitar tot tipus de cultures escampades pel planeta, després d’allotjar-nos en el melodrama dels camps morfo-genètics, podrem seure i generar suficient imaginació per regenerar el món.
Ara mateix nosaltres, i la I.A., som capaços de pensar sistemes, estructurar empreses, dissenyar programes… Inventar noves formes de viure, aquesta vegada integrades amb la natura i cooperant amb els nostres iguals…
COMPLEXITAT
Quan ens posem a treballar de valent per resoldre tants i tants problemes generats pel creixement inconscient i ignorant ens trobem amb la complexitat. Els problemes no estan aïllats, estan interrelacionats uns amb altres. Es per això que cal treballar sistemàticament. Entendre el sistema i els subsistemes i els enllaços fractals que tot plegat engloba. Els nostres treballs, els projectes, els plans territorials tenen aquesta visió sistèmica, tot i que tant sols hem pogut aplicar-ho amplament un parell de vegades elaborant els estudis per la implantació de sistemes de gestió ambiental a dos aeroports.
VALORS TRANSCENDENTS I MEDI-AMBIENTALS
La clau que fa que tots aquests conceptes aquí descrits siguin realment importants és el fet que les noves generacions fluiran observant, reflectint, experimentant, reconsiderant, assumint… al llarg del temps, cuidar els sistemes i les persones perquè no es degradin els seus valors, que es mantinguin els valors, es tracta de mantenir en el sistema, el que és bo, positiu i millorar respecte el sistema anterior.
Arribar a aquell marc general sobre quins són els millors valors, quina és la jerarquia d’aquests valors, i com articulen les diferents cultures, tot i que es molt complex garantir que es respectin, aquesta és la gran feina. No equivocar-se és molt difícil, per això els sistemes permeten reorganitzar-se, sense devaluar-se, mantenir una ètica equilibrada i assumida col·lectivament i individualment.
HARMONIA
L’harmonia és un experiència subjectiva, tot-hom pot experimentar harmonia en molt diferents contextos, en diferents ambients, en diferents aspectes creatius, és difícil cenyir-nos a una definició simple. I amb tot sempre hi posem el nostre sentiment de està fent el millor possible per acostar-nos a l’harmonia en cada projecte.
L’harmonia està tant en la bellesa de les flors com en una simfonia musical, com en un passatge fresc i lluminós. Es una certa combinació de formes i colors per a casa situació, per a cada acció, per a cada hora del dia. Son les ganes de voler fer ben fetes les coses, quan a l’hora de fer-les hi ha prou amor a l’ambient, hi ha prou experiència en saber fer, delicadament, hi ha prou decisió per fer el que cal fer…
CREATIVITAT I BELLESA
Com seria un desenvolupament harmònic? Com seria la regeneració amb grans dosis de creació harmònica?
El desenvolupament ja s’ha observat des de molts punts de vista diferents, social, ambiental, econòmic i molts altres… però encara hi trobem a faltar l’harmonia, la bellesa.
Si anem a cercar els orígens del desenvolupament modern: «la declaració dels drets humans», els estudis de «les Necessitats Humanes de la piràmide d’Abraham Maslow», la redefinició del “desenvolupament sostenible”, a l’informe Brundtland, amb el trípode societat – medi ambient – economia, de fa unes dècades, l’estructura amb els recents ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’ONU, o el clàssic IDH (índex de desenvolupament humà) de Mahbub ul Haq, o sota el programa PNUD de les Nacions Unides on també hi havia estudis i programes universals pensant en les “Solució de les desigualtats”. En tots ells hi ha alguna mena de esforç intel·lectual tossut en voler que les persones facin allò que manen els que saben. Actualment ja ni els «experts» contaran per res més, atès que es delegarà a alguna «Intel·ligència Artificial (i.A.)» tot creient que pensa.
El concepte oficial de desenvolupament no incloïa el que passava amb els recursos naturals del planeta, ni tampoc amb l’expropiació implícita de tota la natura, una visió antropocèntrica, egoista, del desenvolupament, dels humans.
Altres científics, líders espirituals o simples amants de la natura ja indicaven quan esbiaixat estava tot plegat en no considerar els cicles naturals dels ecosistemes. Be, la I.A. inclourà alguns aspectes mediambientals simples, si aconseguim que algú la entreni adequadament.
I més enllà? Quin es el següent pas a que ens haurem de dirigir?
Cal desmuntar el concepte antic de Desenvolupament per enfocar-lo a un equilibri dinàmic entre allò cultural i allò natural. Un desenvolupament integral, entre allò tecnològic, allò biològic, i allò formós, entre l’individu, la comunitat, i el sentiment universal d’allò bonic, meravellós, ple de plaer, que ens faci sentir la música de l’univers.